Nucli que pertany al municipi de Vallfogona de Balaguer, està situat al NE del terme municipal, dalt d’un tossal envoltat per correus intensius de regadiu, que aprofiten l’aigua del canal d’Urgell; l’esglesia parroquial és dedicada a Santa Margarida.

El lloc era fortificat de ben antic, potser de l’època romana, però evndentment ho era en la dominació sarraïna. El topònim prové de l’àrab “RABITA” que significa “ermitatge musulmà fortificat” o “mesquita-fortalesa fora de poblat”.

A l’oest del nucli i dalt d’un turó, poblat de bosc, hi trobarem el Castell de la Ràpita, on destaquem unes torres de planta rectangular construïdes amb grans carreus disposats verticalment la majoria i, els més llargs en sentit horitzontal, tot d’obra musulmana encara que no es descarta un origen anterior. El lloc fou conquerit el 1090 per Ermengol IV d’Urgell. A mitjans del s.XIV la senyoria de La Ràpita era de la col·legiata de Balaguer. El 1381 el lloc era de “la madona d’en Cervera”; el 1414, Jaume el Dissortat establí el seu quarter general al castell de La Ràpita. Després, Ferran d’Antequera cedeix el lloc als Vega, que entroncaran posteriorment amb els Copons, Oluja, Sentmenat i Casanova (1873). Al s.XIX , La Ràpita i el seu terme municipal passen a formar part del terme municipal de Vallfogona de Balaguer.

En l’actualitat el Castell, que està habitat, pertany als ducs de Maqueda, que l’han restaurat i també la seva capella, antiga parròquia de Santa Margarida, de tradició romànica i reformada al S.XVIII amb una volta de llunetes i una petxira en la conca absidal.